Escriure en un full en blanc, mai és fàcil. Saber triar bé les idees i fer servir les paraules adequades per exposar el que es vol dir sempre és complicat. No sempre tenim les coses clares ni el camí que hem d'agafar alhora d'escriure.
Qui no recorda el diàleg entre "Alicia i el gato Cheshire en Alicia en el país de la maravillas" i que serveix de metàfora per explicar el que vull exposar.
Qui no recorda el diàleg entre "Alicia i el gato Cheshire en Alicia en el país de la maravillas" i que serveix de metàfora per explicar el que vull exposar.
“ ¿Quieres decirme, por favor, qué camino debo tomar para salir de
aquí? - pregunto Alicia
Eso depende mucho de a dónde quieres ir - respondió el Gato.
Poco me preocupa a dónde ir - dijo Alicia.
Entonces, poco importa el camino que tomes - replicó el Gato-"
Alicia en el País de las Maravillas
Lewis Carroll
Sempre és difícil triar el camí correcte, en aquest cas, començar a escriure a partir d'ordenar les idees del que volem escriure. Redactar el projecte de la wiki no és fàcil. Tenim els conceptes ben definits, però ara toca plasmar-los. Hem de començar a caminar (escriure), sabem on volem arribar, però hem de trobar el camí bo que ens portarà a fer un bon projecte.
Comparteixo l'opinió de la Marina en que fins ara tot ha estat interessant i divertit en aquesta assignatura. La redacció del projecte a la wiki és el més difícil fins ara de l'assignatura. Però un cop superat el síndrome del full en blanc i les idees comencin agafar forma, tornarem a gaudir de la feina que estem fent en grup.
La veritat és que en el cas d'Alicia, a ella no li importava on anar. Però nosaltres sí sabem quin camí hem de seguir i aquest camí ens portarà on nosaltres volem anar.
Ens veiem a la wiki o pel camí...
Salutacions.
4 comentaris:
Qué bonitoooooo!! En mi caso me pido el conejo, con su reloj gigante y su prisa eterna... :-)
Nosaltres sí que sabem on volem anar, però el més important és, des del principi, llevar-li la blancor al full i iniciar un camí que, més llarg o menys, segur que ens duu allà on volem.
Bonica comparació amb l'Alicia!
El psocòpter Jordi
Sí, Josep Maria, conviene más que nunca ahora saber a donde se va si queremos llegar a tiempo y con los deberes hechos. Eso sí, tengo una ganas enormes de que llegue al menos un día en que me pueda perder sin más, sin mirar al reloj, sin abrir la agenda, y salir, al fin, apenas un instante de las costuras del tiempo.
Saludos
És una peculiar, però interessant forma d'expressar la situació que estem vivint. El més important, com tu has dit, és que sabem on volem anar.
Ara toca, remar tots en força cap a la direcció que hem decidit.
Publica un comentari a l'entrada