Una setmana més, arribem al final d'una PAC i com sempre, toca fer valoració.
Tal com diu la Marina, ha estat una setmana de molta activitat, la qual, ens ha demostrat que això cada cop va a més. Des dels inicis del projecte, fins ara, hem observat com ha evolucionat la complexitat del treball, i amb ell, com ens hem esforçat per estar a l' alçada de les circumstancies.
Personalment, he notat aquest augment de feina, no només amb els diferents apartats que han anat sorgint, sinó en quelcom tan senzill, com el treball col·lectiu que realitzem al xat. Al principi, podíem gestionar-nos ràpidament la feina, i organitzar-ho tot amb un temps quasi record. Ara, veiem que necessitem xerrar força estona al xat, perquè hem de quadrar molts apartats i acordar cap a quina direcció tirem el projecte. Cal destacar però, tal com ha dit la Marina, que el fet de no tenir clarament delimitat l' abast del projecte, fa que moltes vegades ens trobem amb un camí sense sortida, del qual hem de recular per tornar a començar.
Per altra banda, també ens hem trobat amb la disjuntiva del coordinador: “ seguir amb el Fermin com a coordinador, o fer la rotació tal com havíem decidit als acords inicials?”. Egoistament, jo crec que tots triaríem per la primera opció, ja que amb el Fermin les coses han anat molt bé, i per tant, tindríem un plus de tranquil·litat, a l'hora de dirigir el projecte. Però també ens hem de posar en el seu lloc, i entendre, que si des d'un principi es va pactar treballar amb unes directrius comunes, tenim que seguir-les, ens agradi o no.
Tot això ha contribuït, que cadascú hagués de treure el millor de si, per no atabalar-se amb tota la feina. Puc constatar que els quatre components, hem sabut compenetrar-nos prou bé per tirar endavant tot això. Com diu la cita “El que no et destrueix et fa més fort”. Ara toca estar llestos, per encarrilar aquesta nova PAC i poder donar un pas més, cap a la culminació d' aquest treball en equip.
Salutacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada